escribir lo que siento. escapar de las métricas. tirar del hilo de palabras y desenredar lo-no-dicho, hasta que se extienda en toda su longitud, acomodarlo y colgarlo del ténder al sol, para que los sentimientos tomen un poco de aire y de color.
-----
temps de confusió, temps d'introspecció, temps de mirar i mirar-se per tornar a trobar-se, i així poder reconèixer els nous-vells sentiments! i adonar-se que, al capdavall, fa molt de temps que no em sentia d'aquesta manera. no vull ser la mateixa persona. no vull tornar a trepitjar els mateixos camins, però sí vull tornar a sentir sense por.
------
No hay comentarios.:
Publicar un comentario